Noticias‎ > ‎

Feliçment desacomplexats _ El Punt

publicado a la‎(s)‎ 2 mar. 2010 3:18 por EGOS Teatre   [ actualizado el 21 may. 2010 7:00 ]

Feliçment desacomplexats

Egos Teatre estrena avui a la Sala Gran del TNC una versió musical de l'obra «La casa sota la sorra», de Joaquim Carbó, amb la mateixa frescor de «Rudiggore» i «En Joan sense por»

21/02/10 02:00 - Barcelona - JORDI BORDES
Un instant del musical, al TNC. Foto: DAVID RUANO.

Egos Teatre no s'encongeix en la monumentalitat de la Sala Gran del TNC. Si han estat capaços de captivar amb la proximitat amb el seu Rudiggore o la nissaga maleïda (estrenat al Versus fa un parell d'anys) i de fer que el públic s'enamori d'una bruixa provocadora a En Joan sense por, també han sabut trobar la mesura per no empetitir-se al TNC. Se l'han fet seu amb una acció trepidant, canvis constants de personatges, girs imprevisibles i humor un punt corrosiu. L'obra, que es podrà veure fins al 21 de març i a la qual se li pot augurar una àmplia gira, diverteix amb ofici.

L'adaptació de La casa sota la sorra, que milers d'escolars han llegit, arriba farcida amb altres personatges de Joaquim Carbó. Egos no s'ha frenat en el seu desacomplexament: en una obra per a públic preadolescent, Pere Vidal aprofita per tocar els pits a la Betty. I és que Egos Teatre, partint de l'aventura de Pere Vidal (abans que Harrison Ford fos l'arqueòleg Indiana Jones a la gran pantalla), ha bastit la peça amb homenatges a sèries de sobretaula dels membres de la companyia: la relació entre el director de cinema i la seva dona, l'estrella de la pel·lícula, és, inconfusiblement, la mateixa relació de mastegots i amor entre la granota Kermit i la truja Peggy (The muppet show). L'aparició del detectiu, també de pega, Felip Marlot, es trufa amb la sintonia de l'estimadíssima senyora Fletcher. Són només un parell d'exemples agafats al vol.

La narració lineal (obligada per suportar la trama) la complementen amb intel·ligents i divertits contrapunts. Exemples? Henry Baula, el negre que ajuda el detectiu català, és un amable defensor de la llengua i corregeix els barbarismes (matorral, lo que...) d'en Vidal. La defensa nostrada per la llengua la balla Henry amb un solo de claqué per treure's el barret i també amb unes hienes, actrius de cabaret que duen uns ventalls plomalls quadribarrats. El despropòsit no té mesura. Feliç troballa!

Comments